TrampolĂ
1) Què Ăs Un TrampolĂ?
Un TrampolĂ Ăs Un Dispositiu De Rebot.
Consisteix En Un Llenç Fixat Per Fonts O Cordes.
Poden Ser De Diverses Formes, La Majoria SĂłn Circulars, Rectangulars O Octogonals (vuit Cares).
El Pes Baixa El Llenç, Que Provoca Una ExtensiĂł De Totes Les Molles Seguides Dâuna ContracciĂł Que Provoca PropulsiĂł Cap Amunt.
El TrampolĂ Va Ser Inventat El 1930 Per La Gimnasta Nord -americana George Nissen Als 16 Anys.
El Nom Que Era La Marca Comercial De l'Inventor ProvĂŠ De La Paraula Tramplin ("trampolĂn" En CastellĂ ).
Diversos Fabricants Van Començar A Produir Trampolins Des De Finals Dels Anys 70.
Saltar Crear Confiança I Millorar La Força.
2) Mini Per A Interiors
Mini-trampolines Mesura Aproximadament Un Metre (39 Polzades) De Llarg I 30 CentĂmetres (12 Polzades) d'Alçada.
De Vegades Els Acompanyen Una Barra DâestabilitzaciĂł.
Es Poden Utilitzar Per A Exercicis De Fitness.
3) Parc De Jocs A l'Aire Lliure
Els Trampolins A l'Aire Lliure s'Integren A Terra.
4) Parcs
Un Parc De Trampolins Ăs Un Lloc Per Divertir -se I Fer Exercici.
La Popularitat Dels Parcs De Trampolins Que Augmenten RĂ pidament A Tot El MĂłn Durant El Segle Xxi.
Les Classes Donades Pels Entrenadors Construeixen Habilitats Acrobà tiques Aprenent Tècniques Adequades I Segures.
Es Poden Oferir Zones Especials Amb Accessoris Per Diversificar El Joc Com Una Piscina Dâescuma, Estructures Inflables O Un Curs Dâobstacles.
Una Paret Sota Una Plataforma Col¡locada Al Costat Del Trampolà Pot Ser Interessant Per Al Freestyle I Córrer A La Paret.
El Dodgeball Ăs Un Esport En Què Els Jugadors Intenten Llançar Pilotes De Goma Suaus Per Tocar Els Adversaris, Evitant Que Es Toquin.
5) Competicions De GimnĂ stica
Els Primers Campionats Mundials De Trampoline Es Van Celebrar A Londres El 1964 I Van Entrar Al Programa Dels Jocs OlĂmpics El 2000 Amb El Disseny Dâun TrampolĂ OlĂmpic.
Un Atleta Pot Rebotar MĂŠs De 8 Metres A Lâaire.
El Rebot Pot Incloure Salts Simples A Combinacions MÊs Complexes De Somersaults (el Cos Giratori De 360 °).
La PuntuaciĂł Es Basa En La Dificultat I En El Total De Segons Que Dura El Vol.
Els Punts Es Dedueixen Quan La Forma Ăs Imperfecta I La DistĂ ncia Augmenta Amb El Centre Del Llit.
6) Un Rebot MĂŠs Alt Amb Bungees
El Jugador Dâun TrampolĂ Bungee EstĂ Equipat A La Conca Amb Un Feix De Cordons ElĂ stics Connectats A Un Gantry.
Pot Augmentar l'Alçada Del Salt Fins A 10 Metres.
7) Seguretat
LâacrobĂ cia Dâun TrampolĂ Pot Ser Perillosa.
Els Nens Que Salten Sobre Un Trampolà Gran Han De Ser Sempre Supervisats Pels Adults. Arrisquen La Tensió Muscular, Els Esquinços I Les Fractures Perquè Els Seus Ossos Són Suaus.
Un Coixinet De ProtecciĂł A La Vora Del TrampolĂ Cobreix Completament El Marc, Els Ganxos I Les Molles Per Evitar Caigudes.
Una Xarxa Evita El Desbordament Fora Del TrampolĂ.
Tenir Una Mica De Formació En Un Gimnàs Pot Ser Beneficiós Per Alertar Les Persones Sobre Possibles Perills I Proporcionar Tècniques Per Evitar Caigudes Dolentes.
Tingueu Cura Dels LĂmits De Pes Recomanats Pel Fabricant. Un TrampolĂ RodĂł De 3,6 Metres I Un TrampolĂ Rectangular De 5 Metres Solen Suportar Fins A 160 Quilograms (350 Lliures).
Una De Les Fonts Comunes De LesiĂł Ăs Quan Diversos Usuaris Reboten El TrampolĂ Alhora, Molts Pateixen Ossos Trencats Com A Conseqßència Dâun Mal Aterrat DesprĂŠs Dâhaver -los Endinsat En Un Altre Usuari.
En Alguns Casos, Les Persones Que Realitzen Somersaults Sense Terres Dâentrenament Adequades Al Coll O Al Cap, Cosa Que Pot Causar ParĂ lisi O Fins I Tot La Mort.
Es Pot Produir Una Cremada Quan La Pell Es Frega A TravĂŠs Del Teixit RugĂłs.
8) Moviments Que Podeu Aprendre
Els Moviments De Trampolins Milloren La Vostra Flexibilitat I Habilitats De CoordinaciĂł.
9) Registres Mundials
10) Multiesport
11) En La Nit
12) Animals Que Reboten
13) Amb Aigua
